domingo, 25 de enero de 2009
Exposició: "MIRALLS"
Finalment, ha arribat el dia de la inauguració i, amb ell, la presentació de l'exposició. La veritat és que quan veus el resultat, penses que val la pena l'esforç.
jueves, 15 de enero de 2009
sensacions en blau
Com sempre, el làtex configura la base del quadre. L'acrílic acompanya la imatge i ens permet mostrar totes les tonalitats d'un mar transparent. La barca va sense rems, a la deriva, però d'una manera lliure, sense estar lligada. Aquesta llibertat permet un desplaçament en el qual tancant els ulls podem tenir les sensacions de tot allò que ens envolta.
alta freqüència
martes, 13 de enero de 2009
Des d'aquí us vull invitar a passar a veure l'exposició de pintura Miralls. Espero que us agradi
Lluís Bolívar
atrapats en el gel
El títol del quadre fa referència a la quantitat d'objectes que queden atrapats en una gelada. Hi ha fulles, terra, pedres... Aquest quadre està treballat amb molts materials: atex, gesso, acrílic, paper... La veritat és que he disfrutat molt fent-lo. Crec que és un gran quadre, tant per les dimensions com per l'efecte que provoca.
ritme d'inèrcia
En aquesta imatge es poden apreciar les fulles i els materials que arrossega l'aigua. El ritme que porten és d'inèrcia. El ritme no depèn d'elles sinó que el fixa l'aigua. El quadre està treballat amb làtex i acrílic, als quals se'ls ha afegit altres elements: pigment o una fulla de veritat.
miércoles, 7 de enero de 2009
viure en un mirall
En aquest quadre he volgut reflectir una imatge que podem trobar mirant el terra, un dia de pluja.Ens podem trobar tot un món paral·lel. D'aquí el títol. Qui pot dir que els nostres reflexos són menys importants que nosaltres mateixos? D'alguna manera, he volgut donar vida on ara no la considerem.
Aquesta imatge està treballada com és habitual en mí (làtex, acrílic) però, a més he volgut fer un treball de veladures per amagar i deixar veure allò que m'interessa.
Aquesta imatge està treballada com és habitual en mí (làtex, acrílic) però, a més he volgut fer un treball de veladures per amagar i deixar veure allò que m'interessa.
sense destí
En aquest quadre he volgut treballar amb paleta i desdibuixar molt la forma. La imatge correspón a una barca, però a una barca que porta al casc les marques de tot allò que va arrossegant. Intento establir una comparació amb la vida. Tots anem per ella i, moltes vegades no sabem quin és el nostre camí. Potser tampoc importa. Allò que és important és anar vivint, continuar, encara que no tinguem clar el nostre destí.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)